|
Tot i manifestar des de molt jove una inclinació per la composició, no comença els seus estudis musicals (piano, harmonia i composició) fins l'any 1952 acabats en 1964. També
entre 1952 i 1956 va assistir a cursos de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.
La seva obra presenta dues fases ben definides. La primera de 1953 a 1968 es caracteritza pel seu caràcter més aviat tradicional.
A partir de 1973 es va perfilant la segona fase, en què es plasma un estil d'expressió més lliure i una inquietud a la recerca de plantejaments que s'identifiquen amb formes i
procediments més actuals del llenguatge sonor.
També aquell any comença a dedicar-se professionalment a la crítica musical. Més tard (cap a 1978), ajudat per les converses i contactes amb el compositor Joan Guinjoan, enfoca decididament, i intensifica, la seva activitat creadora. Per Francesc Taverna-Bech el fet de compondre pot obeir al desig de crear un món sonor que expressi una idea o una sensació, a la necessitat de reaccionar davant uns fets que vagament intueix i que, a mesura que avança la composició, es va concretant i definint a poc a poc.
Actualment el seu catàleg d'obres arriba a la xifra de vuitanta composicions la majoria de les quals s'han estrenat i programat en els principals cicles i festivals d'Espanya i han estat divulgades en diversos països de tot el món. Ha col.laborat en diverses publicacions ("Serrra d'Or", "Revista de Catalunya "," Revista Musical Catalana "," El Correo Català ", "Destí", "Barcelona Metròpolis", etc.), Així com en la publicació del catàleg de l'exposició "Barcelona Creació" (Yokohama, 1990) i en diversos programes de ràdio i televisió. |
